En el cant coral grec i en la poesia antiga, grup de versos de mètrica diversa que segueix l'estrofa i l'antístrofa. [...]

Composició musical per a sis instruments o per a sis veus. Conjunt dels sis executants de sextets. Grup de sis. Estrofa de sis versos, generalment decasíl·labs. [...]

Estrofa clàssica d'origen japonès de trenta-una síl·labes mètriques, repartides en cinc versos segons l'esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba. [...]

Estrofa d'origen japonès formada per disset síl·labes mètriques, repartides en tres versos segons l'esquema 5-7-5, que constitueix la primera part d'una tanka. [...]

Instrument cordòfon que es toca pinçant les cordes amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació. Inspiració d'un poeta. Estrofa, originària de la poesia italiana, formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals [...]

En la poesia occitana i en la catalana clàssica, que l'element de rima de la primera estrofa es repeteix en les altres que integren la composició. Cobles unisonants. [...]

Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon. Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona. Fer versos rimats. [...]

Composició musical per a quatre veus o instruments, especialment dos violins, una viola i un violoncel. Conjunt dels quatre executants de quartets. Grup de quatre. Quin quartet de ximples, tu i els teus amics! Estrofa de quatre versos, especialment decasíl·labs, que solen rimar el [...]

estrofa en certes composicions poètiques. Part d'una cançó que es repeteix sempre amb la mateixa lletra i tonada. [...]

Escenificació. Lloc on hom posa o s'està. Casa on s'estatja gent pagant. S'estava en una posada a la vora de l'estació. Estada 1. El poble ens va agradar i hi prenguérem posada tot l'estiu. Estrofa 1. Cobles o posades, d'una cançó.  [...]